Dels gèneres visuals a l'aula de literatura: proposta didàctica

Aquesta pràctica està feta per al tercer cicle de primària, concretament per a sisè, ja que té una mica de dificultat i serà mes fàcil fer-la per a ells encara que també pot participar tot el col•legi si s’organitza bé. A partir d’un conte de literatura infantil i juvenil realitzarem un musical. Aquest es un subgènere teatral o cinematogràfic en el qual l’acció es desenvolupa amb seccions cantades i ballades.

Amb això, estimularem als xiquets a que lligen per a poder triar un conte que els agrade a tots o a la gran majoria. En la combinació de la literatura i la música utilitzem dos recursos que estan connectats entre sí debut a que tots dos tenen un sentit artística.

Per altra banda, alguns dels objectius que es treballaran en aquesta activitat son els següents:

• Desenvolupar la capacitat d’interrelació dels dos còdecs d’expressió diferents, el literari i el musical.

• Descobrir les relacions intertextuals que mantenen les obres musicals amb les obres literàries.

• Senyalar els procediments d’elaboració d’un text literari a partir d’un referent musical i viceversa.

• Conèixer a nous escriptors i compositors a partir dels interessos literaris i musicals de l’alumnat.

• Ampliar la cultura del alumnat.

• Desenvolupar una experiència lectora/auditiva, enfocada a una visió integrador i oberta de les diferents creacions artístiques.

• Estimular l’estima, la valoració i el reconeixement a les obres que contemplen la doble vessant literari-musical. (De Vicente, M. I, 2008)

Com que és una activitat costosa, començarem a elaborar-la des de el començament de curs, primer de tot triant el llibre que farem. Durant el primer trimestre els xiquets llegiran els llibres que ells vullguen i, a partir d’ací, triarem el que mes vots tinga. 

Al nadal, el que cada alumne farà serà triar cançons que tinguen relació amb el conte i que pugem representar d’una manera senzilla mentre que el mestre/a elaborarà el guió amb l’obra que s’interpretarà. 

Quan tornem de vacances es posarà en comú totes les cançons triades amb l’objectiu de fer un ordre lògic i clar de forma que tot quadre amb el guió. 

Una vegada fet això, repartirem els personatges de l’obra i cadascú haurà d’estudiar-se el seu paper. Deixarem un temps mentre fem a l’assignatura de plàstica el material necessari per a poder fer el musical.

Durant el tercer trimestre començarem a assajar l’obra en els moments que hi hagen lliures i alguna vesprada.

Per últim, la representació del musical podria ser els últims dies de curs ja que així haurem tingut temps suficient per a que isca tot correctament. 

Com a conclusió, he de dir que aquesta em pareix una proposta molt interssant per a treballar dos aspectes com son la literatura i la musica ja que es poden relacionar una gran quantitat de continguts i desenvolupar competències que d’una altra forma és mes difícil, per exemple, la competència comunicativa en una classe de primària és mes difícil tractarla directament, per això amb el musical els xiquets parlarien en públic de forma grupal i representant un paper. També és una proposta una mica llarga però baix el meu punt de vista crec que pot ser molt motivador per al alumnat.

De Vicente-yagüe, M.I. 2008. El comparativismo en la educación literaria y musical: propuesta de innovación metodològica. Educativo siglo XXI, nº26. Pag. 241-246. 

Reflexió segona setmana d'activitats complementàries

El passat 20 d’abril vam realitzar l’activitat de dramatització en la segona setmana d’activitats complementàries a la Facultat de Magisteri. Va ser organitzada per Núria Olmos, mestra de l’assignatura de Formació Literària del grup 2J i que pertany al departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. 

L’objectiu principal que vol transmetre aquesta activitat és ensenyar la literatura d’una forma diferent i molt més lúdica per als xiquets a més de fomentar la creativitat en l’alumnat. Va consistir en posar-nos en la pell de la protagonista del “Mago de Oz” i viure un història a través del personatge. La mestra ens donava les indicacions del que havíem de fer i nosaltres cooperàvem en grup o en parelles per a poder fer-lo. Amb això el que fem és fomentar la cooperativitat entre companys i companyes. 

En la meua opinió l’activitat de dramatització ha sigut molt bona ja que ens vam divertir i riure molt. A més a més vam aprendre una forma diferent de tractar la literatura ja que sempre se sol donar la matèria de la mateixa forma i es fa mes avorrida. Per altra banda, li vaig trobar la utilitat didàctica també en que lo pots relacionar amb altres assignatures perquè es expressió corporal i en l’educació física es podria fer perfectament el mateix i també orientant-lo a unes altres coses. Així mateix, serveix com a dinàmica de grup ja que treballem tant en parelles com en grups mes grans i això fa que al començament de curs els xiquets puguen tindre un primer contacte mes proper. 

Per últim, de l’activitat que hem fet devem extraure que hi ha moltes metodologies mes actuals i noves en les quals podem fer les classes i l’aprenentatge molt mes dinàmic i lúdic i, amb això, crear un aprenentatge significatiu en l’alumnat. Perquè els xiquets el que volen és jugar i passar-ho bé aprenent. Com a reflexió de la setmana d’activitats complementàries, cal que aprofitem el que es fa durant aquesta setmana ja que hi ha coses molt interesants. 

Gèneres literaris: definició i utilitat didàctica

Un gènere literari és cadascuna de les modalitats o classes què podem dividir les obres literàries segons la seua estructura i el seu tema.

Existeixen diferents classes de gèneres literaris: la lírica, la narrativa i el teatre.

En primer lloc, en la lírica l'autor o l'autora expressa els seus sentiments o les seues experiències més íntimes. Normalment, les obres líriques estan escrites en vers, per això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en poesia lírica. 

En segon lloc, en el gènere narratiu englobem totes les obres que expliquen una història, una sèrie de fets encadenats cronològicament, ja sigui per un narrador extern o intern. Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel•la, la novel•la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.

En tercer lloc, en el teatre formen part aquelles obres en què la història de ficció és representada per una sèrie d'actors i actrius que assumeixen de forma directa els seus parlaments davant d'un públic. Les formes més importants del teatre són: la tragèdia, la comèdia, el drama i el teatre líric o musical.

Per últim, l’assaig inclou obres en prosa de contingut didàctic i no de ficció. Tenen un objectiu pedagògic i investigador, a banda d'un objectiu estètic i de creació literària. L'assaig pot ser, segons el tema: filosòfic, històric, polític, etc.

Per altra banda, tots els gèneres literaris poden ser tractats en les aules i aportar una gran quantitat de recursos educatius. Com diu Mendoza (2004), l’obra literària és una creació artística, però quan s’utilitza en les classes desperta possibilitats didàctiques de formació lingüística perquè amb aquestes podem fer que els xiquets aprenguen millor a llegir i a comunicar-se a més amb l’ensenyament de diferents gèneres literaris es pot solucionar molts problemes a l’hora de parlar, una situació molt bona seria, per exemple: utilitzar el gènere teatral per a desenvolupar la comunicació oral i que els xiquets parlen de forma fluida i sense vergonya davant d’un públic. 

A mes, una altra utilitat didàctica és que donen l’oportunitat de treballar els diferents registres, com per exemple: culte, informal, argot, es a dir elements que formen part de la llengua col•loquial. Això ho podem veure en diferents assaigs en els que s’utilitza vocabulari mes específic com pot ser científic. Així els xiquets van aprenent poc a poc paraules específiques de cada àmbit. 

Un aspecte molt important és que el mestre/a siga conscient de que existeixen diferents etapes d’aproximació al text i deuen ser respectades: la pre-lectura, la lectura y la post-lectura. Aquestes etapes han de ser respectades per a tot tipus de text perquè així, amb elles, aprendran a llegir correctament tot tipus de gèneres. Així mateix, a través dels gèneres literaris l’alumnat enfronta una activitat cognitiva de construcció de significats i d’atribució d’interpretacions. 

Els gèneres literaris adquireixen importància en l’ensenyament de llengües estrangeres perquè es una forma molt més lúdica i entretinguda d’aprendre una nova llengua. Amb això, s’aprenen aspectes de tots els àmbits, com per exemple: la lectura, el domini lèxic, l’escriptura, entre altres. 

Com a conclusió caldria dir que es deurien utilitzar mes els diferents gèneres literaris i no solament la narrativa, ja que en l’actualitat és el més utilitzat, i portar-los a la pràctica. Una molt bona forma de que els xiquets tinguen un aprenentatge significatiu  és fent teatre o recitals de poesia on ells mateixos es donen compte de la importància de saber interpretar i comunicar correctament. Per que si des de xicotets els ensenyem a que tinguen fluïdesa  al parlar i al expressar les seues opinions haurem donat un gran pas per a ells. 

De Castro, L. Los géneros literarios como herramienta para la enseñanza de español/LE en el contexto educativo de Brasil. Instituto Cervantes.

Recomanació de lectura.

Rosegó, el Rodamón

Mª José Salazar Sáez

Recomanació de lectura

Mª José Salazar Sáez

Reflexió primera Setmana Complementària

El passat 5 de març es va realitzar el Taller de Creació de Blogs Educatius en la primera Setmana d’Activitats Complementàries a la Facultat de Magisteri. El taller va ser organitzat pel departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal i impartit per Remigi Morant.

L’activitat té com objectius saber crear blogs tant per a l’educació dels nostres alumnes com per a nivell personal. Aquesta va consistir en, a través de l’ordinador, saber utilitzar les ferramentes que el recurs et dóna. El mestre ens va indicar una gran quantitat de mitjans pels quals podem afegir moltes coses al blog, per exemple: els vídeos, les pàgines, altres persones que poden editar-ho, entre altres.

Per a mi, aquesta activitat ha sigut útil perquè l’he pogut relacionar amb l’assignatura de Formació Literària ja que el seu desenvolupament i avaluació és a través d’aquest recurs. A més de ser una ferramenta molt bona per als mestres perquè les TIC són el present i el futur i amb el blog es pot adreçar una gran quantitat d’informació, fer activitats, compartir-les amb la resta de gent, etc. Amb els blogs educatius els xiquets des que són menuts van coneixent el mon de les noves tecnologies i, com que es pot fer individual o grupal, el treball en conjunt a uns altres companys. Així mateix també es una activitat més dinàmica i entretinguda on els xiquets tenen la llibertat de fer-ho com vullguen.  És per això pel que vaig triar esta activitat complementària per una banda, la utilitat que té en la formació literària i, per altra, la que pot tindre en un futur com a mestra.

Per últim, com a reflexió d’aquesta activitat, cal dir que la correcta utilització de les TIC en l’actualitat és molt important per als nostres alumnes ja que és un recurs molt ample amb el que podem treballar sense utilitzar els llibres i de una forma més dinàmica. Així podem crear un aprenentatge més significatiu per a l’alumnat que, a més, comporte la motivació dels xiquets. Per altra banda, la realització de les Setmanes Complementàries és útil ja que al llarg de tot el curs les assignatures es fan més teòriques i aquests tallers i conferències fan que les  relacionem amb el àmbit escolar.

Mª José Salazar Sáez

Autobiografia literària

El meu primer contacte amb la literatura va ser quan, de menuda, els meus pares em llegien contes. Gran part de la meua infància ha sigut en castellà ja que el meu poble és de zona castellanoparlant.

Quan anava a escola, en l’etapa d’infantil, fèiem dos vesprades a la setmana taller de contes per a així fomentar la lectura entre els xiquets i els pares. Per altra banda, en primària, vaig llegir llibres des de primer fins a sisè, em va marcar aquesta època perquè va ser una forma molt bona per a evolucionar en l’àmbit de la lectura i la escriptura. Recorde que a tercer de primària ens van manar dos llibres i estava il·lusionada perquè els llegia amb ma mare i era un moment del dia en que estava molt contenta. Uns anys després, va ser quan vaig llegir el meu primer llibre al complet en valencià, ja que sempre llegíem fragments de llibres i no tots sencers. Va ser un llibre titulat Salim i el llegirem perquè eixia el meu poble, va ser un llibre divertit i el mestre va fer que ens agradara molt la lectura ja que ell es sabia la història molt bé.

No obstant això, quan vaig començar l’ESO tot va canviar, tots els trimestres havíem de llegir dos llibres, un en castellà i un altre en valencià. Dos llibres, en valencià, que m'agradaren van ser Camps de maduixes i Solituds de l’Anna, els dos de Jordi Serra i Fabra, perquè mostren problemes de la vida d’avui en dia i per als adolescents són llibres dels que s’aprèn molt. Un altre que també em va agradar molt va ser El món sobre rodes, que tracta d’un xic que es paralític i va fent viatges per molts llocs. Altres que vaig llegir van ser La dama del medalló, La filla de la nit, entre altres, però m’agraden més els llibres que estan ambientats en situacions reals.

Per altra banda, sempre he tingut un contacte més directe amb la literatura en castellà. M’he llegit els llibres de l’institut perquè m’agrada, a més de ser llibres la majoria molt entretinguts. Me va agradar molt el llibre de Rebeldes perquè mostra una part de la societat que encara existeix. Uns altres que m’agradaren molt també van ser El juego.com i Las estatuas también tienen miedo.

També he tingut contacte en llibres escrits en anglès, novel·les molt conegudes adaptades per a xiquets i adolescents, per exemple: Hamlet.

A més, també vaig tindre contacte amb altres gèneres a banda de la novel·la, vaig llegir teatre, de fet vaig interpretar una obra en quart de l’ESO, i també en la poesia ja que en quart vam fer un recital de Pablo Neruda a l’institut.

He llegit llibres més antics com pot ser El Quijote, Rimas y leyendas o el Lazarillo, i en valència llibres com Tirant lo Blanch.

Amb aquestes experiències he après que el gènere que més m’agrada llegir és la novel·la romàntica i els llibres que conten històries de la vida real. Considere que la lectura és molt important tant per a xiquets com per a persones més majors perquè sempre s’aprèn alguna cosa dels llibres i també serveix per a evadir-se un poc del mon i fer-nos el nostre propi.