Un gènere literari és cadascuna de les modalitats o classes què podem dividir les obres literàries segons la seua estructura i el seu tema.
Existeixen diferents classes de gèneres literaris: la lírica, la narrativa i el teatre.
En primer lloc, en la lírica l'autor o l'autora expressa els seus sentiments o les seues experiències més íntimes. Normalment, les obres líriques estan escrites en vers, per això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en poesia lírica.
En segon lloc, en el gènere narratiu englobem totes les obres que expliquen una història, una sèrie de fets encadenats cronològicament, ja sigui per un narrador extern o intern. Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel•la, la novel•la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.
En tercer lloc, en el teatre formen part aquelles obres en què la història de ficció és representada per una sèrie d'actors i actrius que assumeixen de forma directa els seus parlaments davant d'un públic. Les formes més importants del teatre són: la tragèdia, la comèdia, el drama i el teatre líric o musical.
Per últim, l’assaig inclou obres en prosa de contingut didàctic i no de ficció. Tenen un objectiu pedagògic i investigador, a banda d'un objectiu estètic i de creació literària. L'assaig pot ser, segons el tema: filosòfic, històric, polític, etc.
Per altra banda, tots els gèneres literaris poden ser tractats en les aules i aportar una gran quantitat de recursos educatius. Com diu Mendoza (2004), l’obra literària és una creació artística, però quan s’utilitza en les classes desperta possibilitats didàctiques de formació lingüística perquè amb aquestes podem fer que els xiquets aprenguen millor a llegir i a comunicar-se a més amb l’ensenyament de diferents gèneres literaris es pot solucionar molts problemes a l’hora de parlar, una situació molt bona seria, per exemple: utilitzar el gènere teatral per a desenvolupar la comunicació oral i que els xiquets parlen de forma fluida i sense vergonya davant d’un públic.
A mes, una altra utilitat didàctica és que donen l’oportunitat de treballar els diferents registres, com per exemple: culte, informal, argot, es a dir elements que formen part de la llengua col•loquial. Això ho podem veure en diferents assaigs en els que s’utilitza vocabulari mes específic com pot ser científic. Així els xiquets van aprenent poc a poc paraules específiques de cada àmbit.
Un aspecte molt important és que el mestre/a siga conscient de que existeixen diferents etapes d’aproximació al text i deuen ser respectades: la pre-lectura, la lectura y la post-lectura. Aquestes etapes han de ser respectades per a tot tipus de text perquè així, amb elles, aprendran a llegir correctament tot tipus de gèneres. Així mateix, a través dels gèneres literaris l’alumnat enfronta una activitat cognitiva de construcció de significats i d’atribució d’interpretacions.
Els gèneres literaris adquireixen importància en l’ensenyament de llengües estrangeres perquè es una forma molt més lúdica i entretinguda d’aprendre una nova llengua. Amb això, s’aprenen aspectes de tots els àmbits, com per exemple: la lectura, el domini lèxic, l’escriptura, entre altres.
Com a conclusió caldria dir que es deurien utilitzar mes els diferents gèneres literaris i no solament la narrativa, ja que en l’actualitat és el més utilitzat, i portar-los a la pràctica. Una molt bona forma de que els xiquets tinguen un aprenentatge significatiu és fent teatre o recitals de poesia on ells mateixos es donen compte de la importància de saber interpretar i comunicar correctament. Per que si des de xicotets els ensenyem a que tinguen fluïdesa al parlar i al expressar les seues opinions haurem donat un gran pas per a ells.
De Castro, L. Los géneros literarios como herramienta para la enseñanza de español/LE en el contexto educativo de Brasil. Instituto Cervantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada